LUTHIER

El Pianer i el seu Opus

Un piano o instrument de teclat es composa de fusta, ferro, acer, feltre, pell i ivori, etc. Però també amor i art, ciència i facultats, idealisme i fidelitat. I aquesta participació és lo més valuosa i important: És la participació de l’humà actiu i creador.

El seu mèrit consisteix en que, quan abandonin la fàbrica o el taller de reparació un instrument de teclat s’iguali o es millori el primer model magistral fins la seva darrera vibració tonal.

Es comprensible que la forma de treballar, de transmetre de uns als altres artesans, no seria suficient per garantir tal uniformitat. Aquesta immensa quantitat d’operacions necessàries fins executar més de 12.000 peces que aproximadament integren un piano o un instrument de teclat i disposar-les correctament entre sí.

Els artesans que construeixen o reparen aquests instruments arriben d’aquesta forma a ser mestres i artistes inigualables amb la seva especialització. La matèria es dona en formes diferents, cada vegada amb sentit peculiar, però aquests artesans compten sempre amb la possibilitat de tot el seu talent i experiència per imposar-se com sobirans. No es estrany que deixin a fills i nets o també alumnes el llegat d’aquesta singular saviesa i també el seu lloc de feina amb tradicional continuïtat creadora.

Es un desplegament d’amor i art, ciència i facultats, idealisme i fidelitat.

La Fusta

Als boscs del món ressona permanentment la música de la mare naturalesa, des del “staccato pianissimo” de les xigales fins “brio fortissimo” de la ventada sobre les copes dels arbres. La humanitat ha escoltat sempre aquestes melodies. Sempre han trobat en elles devoció i recolliment, equilibri i claredat. I quan es va sentir l’impuls a fer la seva pròpia música, va agafar dels boscs la matèria per els seus més bells instruments, la fusta.

Pareix com si els sons i càntics de la naturalesa haguessin crescut any darrera any en els robusts troncs, per ressuscitar un dia en un nou i pur sò, a l’encisament humà.

La fusta és també en el piano i en els instruments de teclat el material predominant. La seva cura i elaboració han figurat sempre en el centre del pensament i de la tasca de tots aquells que s’acopen en la creació i reconstrucció d’aquests instruments.

Més de 12.000 peces composen un piano. Les de fusta deuen la seva excel·lència només a l’espècie de fusta utilitzada, la qual es cerca a un lloc de la terra on existeixi. Així les fustes més precioses del món s’apilen als magatzems i en naus d’assecat, sempre oratjades pel vent, de les fàbriques o tallers de pianos i instruments de teclat.

Aquest emmagatzemament i assecat a l’aire lliure, a naus o a càmeres calorífiques es perllonga fins certes classes de fusta fins a una durada de decennis. Res es fa amb presses. Un instrument musical artesà requereix calma i maduresa.

A l’emprendre les fustes el seu nou procés, a través de les mans acurades dels destres artesans i a través de la precisa mecànica de les més modernes màquines elaboradores, s’aplica en primer lloc una atenció delicadíssima al més favorable grau de humanitat dels materials. L’exacte manteniment d’aquest valor durant les setmanes i mesos que duu de construcció d’un piano o instrument de teclat és decisiu per tota la seva existència i per mantenir-lo durant generacions.

El Ferro i l'Acer

El marc del ferro i les cordes d’acer i bordons envoltats amb coure d’alquímia es fabriquen a fàbriques o tallers especialitzats.

Ningú s’imagina que aquest marc, i els seus arcs i suports, d’un daurat matisat, mostren tan elegant i lleugera aparença, ha de suportar d’una contínua força de tensió entre els 16.000kg (per un petit piano de mitja coa) i a més de 20.000kg (per un piano de coa de concert). D’aquesta enorme tensió s’originen les vibracions de les cordes i bordons, que es reprodueixen a través dels ponts fins l’ànima de l’instrument: la taula harmònica d’avet molt subtil.

I justament és aquí on es produeix la sonoritat i les seves qualitats que meravellen al món. La inimitable sonoritat d’un bon piano o instrument de teclat manufacturat o reparat artesanalment.

Parts del Piano

L'ànima dels instruments.

  • Tapa.
  • Carenes.
  • Pont aguts.
  • Pont greus.
  • Barres.
  • Caixa harmònica.
  • Marc de ferro (l'arpa que resisteix 10 tones de força.
Afinació del temperament igual

Encara que hi ha altres temperaments que divideixen l’octava en parts iguals formant un cercle de quintes tancat, es denomina temperament igual per antonomàsia a la divisió de l’octava en 12 parts iguals. Cada una d’aquestes parts és un semitò temperat. D’aquesta manera, i a diferencia dels temperaments mesatònics per el nombre de notes, tots els semitons són iguals i coincideixen les notes enarmòniques, Do# = Reb, Re# = Mib, etc. El temperament igual en dotze parts és un sistema regular i cíclic, amb totes les quintes iguals (-1’95 cents) i cap quinta del llop. Les avantatges teòriques i pràctiques són considerables, sent la principal poder-se modular lliurement en qualsevol tonalitat; No hi ha interval algun impracticable. El número de notes, 12, es per altra part idònia per la pràctica musical.

El temperament igual fa possible modular a totes les tonalitats, però totes les tonalitats seran expressivament iguals. Amb el temperament igual, cada tonalitat perd el seu caràcter específic i la varietat musical es desplaça ara al fet de canviar de tonalitat (“L’entrelacement des Modes” que va dir Rameau), afectant a l’estil de composició. A la actualitat, el sistema temperat està definitivament implantat de forma general malgrat les diferències alternatives de divisió múltiple de l’octava considerades anteriorment.


L’afinació del LA al llarg de la història:
  • 446 Hz: Renaixement (instruments de vent de fusta).
  • 415 Hz: instruments de vent de fusta, afinats amb els organs parisins (segle XVII i XVIII).
  • 465 Hz: afinació molt usada a Alemanya del segle XVII.
  • 480 Hz: Alguns organs alemanys que tocava Bach (principis del s. XVIII).
  • 422,5 Hz: diapasó associat a Georg Friedrich Händel (1740).
  • 409 Hz: diapasó anglès (1780).
  • 400 Hz: diapasó (finals del s. XVIII).
  • 450 Hz: diapasó (finals del s. XVIII).
  • 423,2 Hz: diapasó del teatre de l’òpera de Dresde (1815).
  • 435 Hz: diapasó (1826).
  • 451 Hz: diapasó de La Scala de Milan.
  • 430,54 Hz: afinació “filosòfica” o “científica”.
  • 452 Hz: “to simfònic” (mitjans del segle XIX).
  • 435 Hz: “to francès” comissió estatal de músics i científics francesos (16 de febrer de 1859).
  • 432 Hz: Giuseppe Verdi va composar el seu Rèquiem utilitzant el diapasó estàndard de to normal francès oficial a 435 Hz. Més tard, indicà que 432 Hz seria lleugerament millor per orquestra (1874).
  • 435 Hz: “to internacional” o “diapasó normal”: Congres de Viena (Conferència Internacional sobre el Tò, 1887).
  • 444 Hz: afinació de càmera (finals del s. XIX).
  • 440 Hz: Regne Unit y Estats Units: (principis del segle XX).
  • 440 Hz: Conferència Internacional (1939).
  • 440 Hz: Organizació Internacional de Estandarització (1955).
  • 440 Hz: Organizació Internacional de Estandarització ISO 16 (1975).
  • 442 Hz a 445 Hz Anomenada afinació brillant (estrident).
  • 442 Hz: Instruments de la família del violí (actualment).

432Hz, 440Hz o 442Hz, quin és el millor i més adequat ?

Antecedents de Piano
  • Martells:
    • - Pulir.
    • - Guarnir.
    • - Grapar.
    • - Entornar.
  • Mànecs dels martells.
  • Anous.
  • Contra-atrapaments.
  • Molles.
  • Escapaments.
  • Bascules
  • Forquilles:
    • - D'anou.
    • - De bascula.
    • - D'apagador.
    • - De prolonga.
  • Culleretes.
  • Apagadors:
    • - Caps
    • - Llanes.
    • - Molles.
  • Olives.
  • Rodillos.

Showreel

Career Highlights

1999 Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Curabitur pretium finibus est, sed elementum risus bibendum non. Etiam luctus purus quis dolor viverra bibendum.
2002 Nullam dolor libero, imperdiet vel maximus sed, cursus id tellus. In a odio nec nunc varius cursus. Vivamus in dolor nulla. Suspendisse viverra placerat lacinia.
2005 Proin non molestie orci. Donec justo purus, cursus vel maximus porttitor, maximus et diam. In a finibus urna. In luctus dolor eget odio tempor, sagittis aliquet libero iaculis.
2007 Maecenas eu dolor magna. Vivamus condimentum in ligula ut pellentesque. Aenean ullamcorper nibh nec finibus blandit. Vestibulum hendrerit odio ut scelerisque rutrum.
2009 Praesent massa ligula, accumsan ut commodo id, dapibus at nibh. In fringilla in tortor vehicula ullamcorper. Quisque velit magna, gravida sed diam quis, suscipit pretium diam.
2012 Nam vel auctor nisl. Pellentesque sit amet ante euismod ante porttitor iaculis. In hac habitasse platea dictumst. Nullam tristique, metus a porttitor iaculis, nulla risus porttitor lorem.
2014 Suspendisse vitae neque risus. Mauris mollis augue maximus augue ultrices fringilla. Sed a maximus risus, et bibendum magna. Sed nisl odio, luctus ut ante a, hendrerit blandit felis.
2016 Donec molestie iaculis sem, vel fermentum odio tristique quis. Donec tristique quam auctor, tristique quam ac, lacinia lorem. Quisque vitae fermentum mi.

Contacts

Phone: +00 - 0000 - 00000
Mail: jane@retrogradmail.com
Skype: jane.retrogradgroup
Facebook: jane.retrograd
Instagram: @elastic_jane
Twitter: @jane_elastic